dissabte, 5 d’abril del 2014

Matriarcats


En Burkina Faso nos encontramos con algunas etnias matriarcales. Son pocas las sociedades que se estructuran de esta forma actualmente, pero hay algunas en otros países como en China, Méjico y Guinea Bissau.

 

En la península ibérica concretamente en el siglo III antes de Cristo, se tiene conocimiento de la existencia de unes tribus matriarcales en Cantabria y en el País vasco.

La unidad matricéntrica sería la unidad de parentesco básica. El patriarcado se basa sobre un artificio cultural: la paternidad es una construcción social; Mater semper certa est es una máxima del derecho romano en el que se basan la mayoría de legislaciones, ya que la maternidad viene determinada por el hecho del embarazo y no puede ser impugnada, en cambio la paternidad "pater semper incertus est" es una presunción legal que la tiene quien está casado con la mujer o de quien ella reconoce como padre y por tanto siempre puede ser impugnada.

 

El matriarcado no es lo contrario del patriarcado, en el sentido de una sociedad dominada por la mujer o madre ya que esto implicaría una realidad bruta o realidad objetiva impositiva. El matriarcalismo es una estructura psicosocial, que mantiene el equilibrio de fuerzas entre mujeres y hombres. La mujer educa, sociabiliza e instruye con el respeto a los mayores.

 

En las culturas africanas matrilineales todas las personas son "agentes maternos", aquellas que realizan una función maternal, sin tratarse necesariamente de madres biológicas e incluyendo también a los hombres. Su economía se basa en el cuidar y el ser cuidado, es la conciencia de haber nacido todos de una madre. Se trata de la "maternidad social", por el cual la maternidad se extiende al resto de la sociedad.

A nivel económico, son sociedades principalmente agrícolas donde no acumulan bienes sino que reparten la producción entre toda la sociedad de forma equitativa.

 

A nivel social, la madre esta visible a diferencia del patriarcado que invisibiliza y esclaviza a las mujeres. Los clanes son sanguíneos y matrilineales, es decir se adquiere el apellido materno. No son necesarias las jerarquías para asegurar el reparto igualitario de bienes, son sociedades horizontales de parentela matrilineal.

 

A nivel político, se toman decisiones a nivel familiar y popular por consenso donde se tiene en cuenta el interés de la comunidad sin importar el poder individual que de hecho no existe.

A nivel espiritual, todo el mundo es contemplado como divino y femenino. Todo es sagrado, se caracterizan por la tolerancia, la ausencia de dogmas y la plena libertad religiosa.

 

La cultura lobby es una sociedad matriarcal, donde la poligamia está permitida e incluso fomentada por las mismas mujeres, donde el varón vive en una cabaña y cada una de las mujeres con sus hijos en otra diferente. Aunque las tareas agrícolas son compartidas, las mujeres tienen un huerto propio, de donde cada una consigue unos ahorros propios, no compartidos con el resto de la familia. En esta etnia también se practica el rito iniciático a la edad adulta de la mujer con la ablación genital y son ellas las que lo deciden y hacen sin contar con los hombres.

 

Actualmente debido a la globalización estas sociedades están en vías de desaparición, incluso elles mismas quieren asemejarse a las estructures patriarcales. El Código de la Persona y de la familia de 16 de noviembre de 1.989 dejó sin efecto el Derecho consuetudinario (el de las costumbres locales), pero es una ley muy joven y aún tenemos estructuras familiares que siguen dando los apellidos de la madre puesto que es una tradición muy arraigada y la ley lo permite en caso de desacuerdo entre los progenitores.

divendres, 21 de març del 2014

Avantprojecte de la llei de l'avortament


L’Avantprojecte de llei de protecció de la vida del concebut i dels drets de la dona embarassada, aprovat pel Govern el desembre de 2013, és això un avantprojecte i encara ha de passar un seguit de tràmits parlamentaris per a ser aprovat definitivament i tingui el rang de llei.

És significatiu que en el títol es posi en primer lloc els drets del concebut per davant dels drets de la dona embarassada, tenint en compte que socialment no té la mateixa importància perdre un embrió que la mort d’una persona. La visió avui majoritàriament acceptada pels científics és que la vida pròpiament humana comença al voltant de les 23 setmanes de gestació, quan s’inicien les connexions sinàptiques cap a l’escorça cerebral i a l’interior d’aquesta. Aquest fonament neurològic és coherent amb el fet que tant el començament com el final de la vida humana depenen de l’activitat de l’escorça cerebral, és a dir, de l’estat de consciència.

L’Avantprojecte de llei diu que l’avortament és un delicte excepte en els supòsits de violació (al·legable dintre les 12 primeres setmanes) i de generar un greu perill per a la vida o la salut física o psíquica de la dona (al·legable les primeres 22 setmanes).

La malformació fetal no serà motiu d’avortament. Desapareix, per tant, el supòsit de malformació, malaltia incurable o anomalia fetal incompatible amb la vida.

Analitzem ara alguns dels punts d’aquest Avantprojecte:

Greu perill per a la salut mental de la mare. S’haurà de provar amb dos informes mèdics d’especialistes de diferent centre d’on s’hagi de practicar la interrupció de l’embaràs. Això suposa un allargament del procés amb el consegüent patiment per a la mare i, sobretot, un encariment del procediment. Si el perill per a la salut mental de la mare  és perquè el fetus té una anomalia incompatible amb la vida, necessitarà dos informes: un d’un especialista que acrediti l’anomalia i un altre d’un psicòleg o psiquiatra que dictamini el mal psíquic.

A partir de les 22 setmanes el mal psíquic només es pot al·legar per anomalies del fetus incompatibles amb la vida.

 

Informació a l’embarassada. Ha de ser verbal i la dona ha de tenir set dies de reflexió. Actualment la dona rep un sobre amb les alternatives a la interrupció, ajudes a la maternitat i riscos de la intervenció i ha de reflexionar durant tres dies; és a dir, la reflexió s’amplia ara a set dies. Ara es pretén que la informació la donin els serveis socials amb els endarreriments que ja tenen.

Menors. Les noies de 16 a 18 anys tornaran a necessitar el permís dels pares i, en cas de conflicte, decidirà el jutge, en un procediment nou que estableix l’Avantprojecte.

Dret a l’objecció de consciència. Actualment només poden objectar els metges i ara ho podrà fer el personal administratiu, els portalliteres, etc. Aquesta objecció l’hauran de comunicar per escrit després d’una setmana de començar a treballar i aquesta decisió haurà de ser incorporada confidencialment al seu expedient.

Delicte sense càstig per a la dona. Només el metge podrà ser castigat per l’avortament.

Publicitat. Les clíniques on es realitzin les interrupcions de l’embaràs no podran fer publicitat dels seus serveis.

La llei actual que regula la interrupció voluntària de l’embaràs, vigent des de 2010, es va equiparar a la majoria de països europeus. La inclusió del dret a l’avortament dins dels drets sexuals i reproductius va tenir lloc a partir dels anys vuitanta i sobretot dels noranta per part de l’OMS i l’ONU. Concretament, és a la IV Conferència Mundial sobre les Dones (Beijing, 1995) on els drets sexuals i reproductius prenen una rellevància important.

Els models de legislació sobre aquest tema que hi ha arreu del món són:

·        Prohibició absoluta. Com el Vaticà, Malta o Andorra, que no permeten l’avortament en cap cas.

·         Sistema de supòsits. La regla general és la prohibició a excepció d’uns supòsits. Era el sistema que va tenir Espanya entre el 1985 i el 2010, i és el que vol tornar a imposar, però amb més restriccions que el de 1985.

Polònia, per exemple, un dels països més influïts per la doctrina catòlica, té supòsits de malformacions del fetus (les 12 primeres setmanes), violació o incest.

·        Sistema de terminis. Atorga la llibertat de decisió a les dones sobre avortar o no durant unes setmanes. Passat aquest temps, torna amb les restriccions, normalment a un sistema d’indicacions. Per tant, és un sistema mixt.

És el que apliquen la majoria dels països occidentals i el que està en vigor actualment a l’Estat espanyol, des de 2010. El període varia segons els països: 14 setmanes a Espanya; 18 a Suècia; 24 a Holanda; 12 a Alemanya, França o Bèlgica; 10 a Portugal.

·        Model d’avortament lliure o sense restriccions. És poc habitual però existeix en algun lloc, per exemple al Canadà, on el 90% dels avortaments que es practiquen són d’embarassos de menys de 12 setmanes. Aquestes dades reflecteixen que les dones demostren responsabilitat sobre aquesta qüestió. Per tant, hi ha països on no es posa cap límit temporal perquè consideren les dones prou responsables per decidir. Pensar que la dona esperarà als sis mesos d’embaràs per avortar és una hipòtesi més aviat morbosa que no respon a la realitat.

Cap d’aquests models aconsegueix disminuir els avortaments, el que provoquen els sistemes més restrictius és una discriminació social entre dones riques, que podran anar a avortar a altres països (el conegut turisme avortiu), i dones pobres, que no ho podran fer i potser ho faran en clíniques clandestines o amb remeis casolans amb el perill que això suposa per a la seva vida o per a la seva salut reproductiva futura.

Gemma Sahun i Serena

Advocada i mediadora

 



 

dissabte, 15 de febrer del 2014

Dones Juristes


Gemma Sahun i Serena: Ley de Tasas: jueces de Cantabria y Barcelona pres...

Gemma Sahun i Serena: Ley de Tasas: jueces de Cantabria y Barcelona pres...: El juzgado número 1 de Torrelavega  ha promovido una cuestión de inconstitucionalidad contra la Ley de Tasas Judiciales, ya que el juzgad...

Ley de Tasas: jueces de Cantabria y Barcelona presentan cuestiones de inconstitucionalidad

El juzgado número 1 de Torrelavega  ha promovido una cuestión de inconstitucionalidad contra la Ley de Tasas Judiciales, ya que el juzgado considera que no está en consonancia con el derecho constitucional a la tutela judicial efectiva. Esta resolución se suma a la que dictó en septiembre de 2013 el juzgado número 44 de Barcelona.
La resolución del juez, emitida el 20 de enero de 2014, se produce a petición del abogado Manuel Ruiz de Villa que debería pagar una tasa “desproporcionada” para poder plantear un recurso de apelación relativo a una reclamación de 464.710,52 euros. A raíz de la decisión judicial, la tramitación del recurso de apelación ha quedado paralizada a la espera de que se pronuncie el Tribunal Constitucional.
En su auto, el magistrado tras repasar las distintas cantidades que deben pagarse en los diferentes tipos de recursos, concluye que el derecho a la tutela judicial efectiva  “del artículo 24.1 de la CE puede verse conculcado por aquellas disposiciones legales que impongan requisitos impeditivos u obstaculizadores del acceso a la Jurisdicción o, en todo caso. En los recursos, si tales trabas resultan innecesarias, excesivas de tal forma que cuestionen la razonabilidad o proporcionalidad de los fines que persigue el legislador.
Por su parte, el titular del juzgado 44 de Barcelona asegura en su auto que “la tasa a hacer efectiva en el presente caso puede implicar una importante restricción (si no limitación) del derecho de acceso a los recursos”. La cuestión de inconstitucionalidad se planteó en una caso en el que las elevadas tasas de apelación eran irrecuperables, incuso si se ganaba la reclamación por negligencia médica con efecto de graves daños. El importe de las tasas era en esa ocasión 1.550 euros.
Previamente, en febrero de 2013, el titular del Juzgado de lo Social número 1 de Tarragona planteó la primera cuestión de inconstitucionalidad ante el Tribunal Constitucional respecto a la Ley de Tasas por considerar que ‘podría vulnerar el derecho a la tutela judicial efectiva’. El magistrado se basó en el escrito del abogado José Ruz Martín, que le solicitaba la presentación de la cuestión de inconstitucionalidad tras interponer una demanda para que se determinase la contingencia profesional de un proceso de incapacidad temporal. Esta cuestión se planteó antes de la reforma que suprimió las tasas en el orden social.
La decisión del titular del juzgado 1 de Torrelavega y del 44 de Barcelona se suman a los recursos y cuestiones de inconstitucionalidad ya presentados. El Tribunal Constitucional ha admitido a trámite los recursos de inconstitucionalidad interpuestos por el Gobierno de Canarias, la Diputación General de Aragón, la Generalitat de Cataluña, la Junta de Andalucía y el Grupo Parlamentario Socialista. También hay que añadir las cuestiones de inconstitucionalidad que han planteado Juzgados de lo Social, de Primera Instancia y la Sala de lo Contencioso Administrativo de la Audiencia Nacional. Además, la Sala Cuarta del Tribunal Supremo ha adoptado un acuerdo no jurisdiccional que establece la no exigencia de tasas judiciales al trabajador, sindicatos, beneficiario de la Seguridad Social, funcionario o personal estatuario en recursos de suplicación y casación.



diumenge, 27 d’octubre del 2013

Guardadors de fet

L'Audiencia Provincial de Burgos dona protecció als guardadors de fet, en benefici dels menors.

dissabte, 25 de maig del 2013